Fundament jurídic

Fundament jurídic sobre l’ús del dispositiu de protecció urbana.

El dispositiu de protecció urbana desenvolupat per TECNOSTATUS S.L. es fonamenta jurídicament en el conjunt de normes que regulen la conservació de l’entorn urbà, la responsabilitat sobre els animals domèstics i l’exercici legítim del dret de propietat. El dispositiu aquí descrit opera mitjançant un sistema no intrusiu, que s’activa exclusivament en detectar orina a la superfície protegida. No requereix interacció prèvia ni imposa modificació alguna en la conducta d’animals o persones, per la qual cosa no pot considerar-se un element de coacció, interferència o condicionament actiu, sinó un mecanisme de protecció passiva davant conductes contràries a la normativa vigent.

La instal·lació del dispositiu s’empara en l’exercici legítim del dret de propietat i de conservació de béns, reconegut a l’article 348 del Codi Civil, el qual faculta el titular a protegir el seu domini davant usos indeguts o lesius per part de tercers. Aquesta protecció resulta particularment legítima en contextos on es produeixen de forma reiterada actes que afecten la higiene, salubritat i estètica d’espais públics o privats.

En virtut del que disposa la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i conforme a la potestat normativa dels municipis, les ordenances municipals estableixen de forma generalitzada la prohibició que els animals realitzin miccions o deposicions en façanes, mobiliari urbà, voreres, portals i altres elements d’ús comú. Aquestes ordenances —vigents en pràcticament tots els municipis espanyols— atribueixen als propietaris o posseïdors dels animals l’obligació de prevenir, evitar i, si escau, netejar immediatament aquests actes, podent imposar sancions administratives pel seu incompliment.

Així mateix, conforme a l’article 1905 del Codi Civil, “el posseïdor d’un animal és responsable dels perjudicis que causés, encara que se li escapi o extraviï”, la qual cosa reforça que l’eventual activació del dispositiu no pot imputar-se al dispositiu mateix, ni al seu titular, sinó exclusivament al comportament de l’animal i a l’omissió de diligència per part del seu responsable. Intentar atribuir responsabilitat al propietari del dispositiu pels efectes d’una conducta que ja està expressament prohibida per les normes locals manca de base legal. El dispositiu no indueix, ordena ni obliga a cap acció; simplement reacciona de forma localitzada i tècnica davant un fet consumat —la micció— que representa en si mateix una infracció administrativa.

Per tant, la utilització del dispositiu: És conforme a dret i respectuosa amb el principi de legalitat, en no contravenir cap norma vigent de benestar animal ni de convivència urbana. Contribueix a l’interès general, en protegir espais públics i privats de danys materials i riscos sanitaris. No desplaça ni altera la responsabilitat legal, que segueix recaient exclusivament sobre el propietari o posseïdor de l’animal infractor. En conclusió, el dispositiu constitueix una eina de protecció, passiva i proporcionada dins del marc normatiu espanyol, i el seu ús no pot ser objecte d’impugnació per part d’aquells qui, amb la seva conducta, incompleixen les ordenances municipals i deterioren l’entorn comú.

És important assenyalar que la tecnologia del dispositiu es troba protegida mitjançant patent en virtut de la Llei 24/2015, de 24 de juliol, de Patents, la qual cosa acredita el seu caràcter d’invenció legítima i el seu desenvolupament conforme a dret. Així mateix, cal subratllar l’article 76 de la Llei 24/2015, de 24 de juliol, de Patents, Indemnització per desprestigi: El titular de la patent podrà exigir també la indemnització pel perjudici causat per qualsevol persona física o jurídica que difongui informació que desacrediti o danyi la reputació tècnica o comercial del dispositiu patentat.